Un any més, arribades aquestes dates tan senyalades convé posar-nos al dia sobre què és i que passa al Nadal.
El Nadal és l’època cridada a ser la més bonica, la més agradable, la que et posa la pell de gallina quan el fred et penetra i ja no marxa. Però no molesta, ans tot al contrari, saps que és el període de temps adient pel fred i que cal gaudir-lo. Aquests dies de festa ens han estat inculcats des de ben petits amb l’arribada dels reis mags d’orient, el caga tió i el pare noel que t’han esperem. És l’època de fer el pessebre, de comprar l’avet, de menjar xocolata calenta... Hipocresia.
El Nadal és una època de consumisme. Els pobles i ciutats comencen a vestir-se amb adornaments propis dues o tres setmanes abans de l’inici, fent que ens n’adonem de l’arribada de les festes i incitant també a compres compulsives que es realitzen. La gent cau al parany i contribueix comprant-se roba nova pel sol fet de ser festes, així que han de renovar vestuari, el qual només s’emprarà unes tristes setmanes. Així mateix, passa amb el menjar es compren grans quantitats que mai seran consumides; la raó? Perquè està bé de preu. El més llastimós és que saben que després de les festes nadalenques vindrà el principi de mes més joliu de tots, l’anomenada cuesta de enero. Tot i així, què importa? Jo vull gastar per demostrar a la gent el que de veritat m’importa fent-los regals. A més, hem penso que aquest núvol en el que visc mai caurà fins que explota. És més, després encara la gent es lamenta i demana ajuda per sortir-se’n.
D’altra banda, la gent aprofita aquestes dates per aplacar la veu de la consciència, atonyinada després d’haver-la deshumanitzat durant la resta d’any. Vull dir que per Nadal donem menjar a Càritas perquè els rodamóns o famílies sense recursos, pobrets, tinguin què posar-se a la boca... I la resta d’any? Per què no s’ajuda sempre? Cert és que s’ajuda, però és una misèria comparat amb el que s’aconseguiria fent-ho sempre. Els que considero persones de veritat són aquells i aquelles que ajuden dia a dia als qui passen gana, important-los ben poc si és estiu, hivern, tardor o primavera.
Finalment, el Nadal aconsegueix reunir a la família o companys de feina amb sopars o dinars. És llavors quan sorgeix la cara més hipòcrita de les persones que han de desitjar unes felices festes a aquells que critiquen o que no volen veure ni en pintura.
Aquest any hem prendré el raïm a gust per aquells que facin unes compres racionals, pels que des de la part més profunda del seu cor neixi l’estima i propòsits més sincers, me’ls prendré per aquells que realment si gaudeixen del Nadal, per aquells que facin una obra de caritat i generosa, etc. Però només podré brindar al concloure l’any si aquells que són la veu del poble se n’adonen de les nostres carències i comencen a gestar una llum d’esperança i de vertadera alegria per a tots els espanyols.
PD: vigileu per la carretera i Bon Nadal!